Història del fil

2021-11-15

Es diu que el fil va aparèixer al paleolític superior en forma de cordó creat amb fibres vegetals o de la pell d'animals que eren tallats a fines tires i que s'utilitzaven per tancar les pells dels animals que es feien servir per cobrir els cossos. 

La major part de les fibres tèxtils, excepte la seda i les fibres sintètiques, no excedeixen alguns centímetres de longitud, per la qual cosa és necessari el procés de filat. Té aproximadament 30 fibres a cada fil. 

La tècnica de filar es va expandir a Egipte, on eficientment van aconseguir utilitzar fibres vegetals o llana animal per a la creació de teixits d'elevada qualitat i que encara avui dia es conserven alguns models. 

A la cultura xinesa es va desenvolupar la seda com a fibra ia partir d'aquí va passar a altres països: Índia, Pèrsia i Grècia(on es consideraria com un article de luxe) ia Roma. La cria dels cucs de seda va arribar a Espanya al s. VIII, a Sicília i Nàpols al s.XII i en frança al s XVII. 

La primera ajuda mecànica per al filat a mà va ser la feina de la filosa, on una banda o corretja es feia passar de la roda al fus. D'aquesta manera, en girar la roda el fus es movia a més velocitat que quan es feia amb la mà. El primer país a fer servir la filosa va ser l'Índia. Més tard a l'Edat Mitjana va passar a Europa i se sap que al s. XVI s'empraven dos tipus de filoses: Jersei i Saxònia. A mitjan XVIII el filat era un dels principals negocis d'Anglaterra; un teixidor anomenat Hargreaves va idear un torn de filar que feia més d'una filassa alhora, però aquesta era molt gruixuda i tosca. Més tard Ricardo Arkwright va patentar una màquina que podia filar molts fils en un mateix temps i alhora cada fil era bella i forta. Però la perfecció no es va adquirir fins que Samuel Crompton va patentar la mula de filar. 

I ja al segle XVIII el filat va acabar sent un dels oficis principals, sobretot a Anglaterra. 

Amb el pas del temps, la Revolució industrial i la creació de la moda com a concepte, van impulsar el sector del tèxtil i amb això la creació de fils de més qualitat. 

Avui dia podem comptar amb una immensa varietat de fils per cosir, cadascun amb un ús especial per treure el màxim profit als nostres projectes de costura. 

Amb l'ús de nous teixits i maquinàries, es requereixen noves mesures quant a quin fil utilitzar perquè la peça final sigui resistent al llarg dels anys. 

Si procedeix de fibres vegetals com la del cotó no tindran una resistència molt elevada. No obstant això, els que vénen de fibres d'animals o sintètiques contenen una consistència més gran, sent més forts i resistents. Això no vol dir que un fil sigui millor que un altre, dependrà del nivell d'acabat que necessitis per a la costura. 

Fil genèric: també coneguts com de tergal, són els més utilitzats ja que es poden fer servir per cosir tot tipus de teixits, tant a màquina com a mà. Estan fets de polièster, cosa que els fa forts, ia més cedeixen una mica, cosa que els fa molt manejables, assequibles i fàcils de trobar en qualsevol color. Amb aquest fil pots cosir cortines, peces de roba, etc. 

Fil d'embalar: està elaborat amb cotó, i en no ser tan resistent com els fils fets de polièster, no és aconsellable utilitzar-lo per a màquines de cosir, però si per embastar a mà, ja que es trenca fàcilment. 

Fil de brodar: normalment estan fets de cotó, raió o fins i tot metal·litzats. Es presenten en rodets i n'hi ha de diferents gruixos per adequar-se a la nostra feina. 

Fil elàstic: Ideal per cosir banyadors, roba esportiva o teixits com la lycra. A més, és un imprescindible per arrufar costures amb facilitat. Fil de niló o llana en bobina: És ideal per a les remalladores ja que és un fil fi i fort. 

Fil de torçal: és un fil fort i gruixut que serveix per rematar costures o cosir botons, ja que dóna una mica de volum a aquesta costura. És molt usat en les vores dels texans o en lonetes. 

Fil de seda: És ideal per cosir teixits sedosos encara que el preu és més elevat. És una mica relliscós a l'hora d'usar-lo, però atorga un acabat lluminós i decoratiu característic, fent-ho una bona aposta per a peces de llenceria o que requereixen una rematada decorativa. 

Fil de cotó: el podem trobar avui dia en un gran assortiment de colors, hi ha diversos gruixos, però el més comú és el de 50. Podràs fer-lo servir per a peces de cotó, de teixits naturals, per a persones al·lèrgiques, per sargir, etc.